Sant Benet ha estat sempre al cor de la mare

Els meus avis materns, l'avi Pepet i la iaia Pepeta, la meva mare, Maria, i el seu germà, Josep, van viure molts anys a Sant Benet. Primer al monestir, d'on els avis van ser masovers, més o menys des de 1929 fins al 1946, i després a la fàbrica. La mare, des de 1929, que tenia 3 anys, fins que es va casar el 1947. El 1946 ja van deixar el monestir i van passar a viure a la fàbrica, on l'avi va viure fins que va morir, el 1960. La iaia, els tiets i la seva família fins que la van tancar, doncs el tiet n'era el director.

El monestir de Sant Benet ha estat al cor de la mare sempre i ens l'ha fet estimar a tots els de casa. Als seus fills, als seus néts... doncs n'ha parlat s fins que la malaltia de l'Alzheimer li ha robat la memòria.

Sant Benet ha estat per ella casa seva. Tots els seus records estaven a Sant Benet. Jo diria que mentre ha tingut una espurna de memòria no ha passat dia de la seva vida que no hagi tingut un record per Sant Benet. Sempre parlava de la Senyora Elisa -la germana d'en Ramon Casas- i del Senyor Marqués (el Marqués de Villamizar, propietari, juntament amb la família Casas, del monestir). De les seves anades i vingudes a les dependències de la Senyora Elisa, de les seves corredisses pel claustre. Que quan acompanyava als visitants del monestir i els portava al celler els apagava la llum i tots xisclaven. Que hi havia un passadís des del celler que conduïa a Montserrat, etc etc. Mil històries de quan era petita; de durant la guerra, en què hi havia algú amagat al campanar; de quan festejava amb el pare, a la galeria del pis que ocupaven al monestir i que quedava damunt de la Senyora Elisa. Del bosc que hi havia darrere, del claustre, en fi no acabaria...

He trobat poques fotografies però alguna sí. Una dels avis en el pis a la fàbrica, algunes de la mare al claustre i altres indrets de Sant Benet, i dels pares quan festejaven, en el camí de Navarcles a Sant Benet. Són d'entre els anys 1929 i 1960.