Unes passejades que mai oblidaré

El meu pare va venir d'Andalusia amb 14 anys i, com la majoria, va començar a treballar de paleta. Va ser al cap dels anys quan treballava amb el sr Berengueras (si no recordo malament), també paleta, que van anar a fer tasques de manteniment al monestir.

Quan passejàvem al voltant d'aquest sempre m'explicava el mateix: un dia es va trobar amb la típica masmorra, una petita habitació on hi penjaven cadenes de les parets per a tenir algú lligat. Bastant tètric tot plegat! Vés a saber si em deia la veritat o hi posava la seva part de fantasia, però a mi m'encantava imaginar-ho...

Malauradament ja no el tenim entre nosaltres, però aquesta foto reflecteix la seva felicitat quan voltàvem per l'entorn de Sant Benet recollint mores que jo després convertia en pastissos (aquesta és del 2009). Aquest és el meu homenatge a un gran pare estimat per tothom del poble.